D’interès històric-artístic

El conjunt arquitectònic respon al projecte dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia (1858-1931), i finalitzat posteriorment pel seu fill Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas.
Des del punt de vista estrictament arquitectònic, es tracta d’una obra genuïnament única, pel seu emplaçament, la seva concepció i el seu desenvolupament. L’edifici s’ajusta als paràmetres de l’estil dominant desenvolupat per l’arquitecte en aquesta part de la seva carrera professional, amb un plantejament eclèctic i tendència classicista, a partir de fonts d’inspiració en arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica.

La concepció general del temple té una reminiscència de recinte fortificat, amb l’obertura de la façana principal cap a la plaça i els gruixuts murs que tanquen la resta del perímetre. Es tracta de dues parts clarament diferenciades per la cripta inferior de línies romàniques contraposades a la verticalitat dels elements gòtics, amb la cúpula central i la imatge del Sagrat Cor coronant la torre central.

El conjunt es presenta escalonat en qualitat: pedra tosca i groguenca de la cripta en forma de muralles culminades de merlets i torrasses. Pedra blanca blavosa del temple gòtic, perfectament escairada. I estàtua en bronze daurat de Crist, que mostra el seu amor redemptor amb els braços en creu, abraçant la ciutat.

En la portalada de la Cripta (temple inferior), amb trets modernistes (1904-1909), es troben les escultures d’Eusebi Arnau: la Verge de la Mercè al centre i Sant Jaume i Sant Jordi a cada costat, amb els símbols dels evangelistes com a capitells.

Les tres escenes del mosaic interior representen: el lliurament dels terrenys a Sant Joan Bosco a la Basílica de la Mercè, l’Ermita com a centre de la Romeria del Ram i un conjunt aŀlegòric d’àngels que ofereixen el temple a la glòria de Déu. Es va inaugurar l’any 1941 i és obra dels tallers Bru.

A la dreta es troba la Capella de l’Adoració de l’Eucaristia, centrada en una custòdia original i la pintura al fresc de l’Última Cena, obra de Miquel Farré (1947-1949).

L’ermita construïda l’any 1886 interessa per dos conceptes: indica que en aquell punt precís culminava la muntanya abans de qualsevol construcció (581 metres sobre el nivell del mar), i que des d’aquell any havia estat dedicada al Sagrat Cor de Jesús. La primera pedra de la gran construcció va haver d’esperar steze anys i mig, i l’inici de la construcció pròpiament dita divuit anys.

A l’interior de la Basílica (temple superior), amb la llum matisada per vitralls filigranats, destaca el gran Crucifix, gairebé estilitzat en plans, obra de Joan Puigdollers i, a una certa alçada, sobre el cor proveït d’un gran orgue de tubs, es troben els escuts de les nacions hispanes.

A la façana de la Basílica destaquen, a la clau de volta de la porta central, la imtage de Sant Miquel (el nou portal de l’Àngel), obra d’Arnau, i, sobre les portes laterals, Santa Teresa (amb birret de doctora) i Santa Margarida Maria d’Alacoque. Al triangle superior, es troba una escultura de Sant Joan Bosco.

Després de pujar amb l’ascensor a la terrassa, es poden contemplar al voltant els dotze Apòstols, realitzats en grans escultures de pedra per Josep Miret, també autor de la gran imatge de bronze del Cos de Jesús que culmina tota la construcció fins la qual es pot pujar a través d’una escala interior de la torre central.

Des de la terrassa, i millor encara des del balcó, als peus de la gran imatge de bronze, es veu molt bé tota la panoràmica de la ciutat de Barcelona i del Vallès.