Dorotea de Chopitea

Dorotea va néixer a Santiago de Xile el 5 de juny de 1816, en una família catòlica rica, rica en fills (18!) i en béns materials. Tres anys més tard, poc després que Xile assolís la independència d’Espanya, don Pedro Nolasco Chopitea va portar la seva família a Barcelona. Dorotea era enèrgica, vivaç, emprenedora i amb un cor d’or.

Casada amb un banquer i empresari

Van estar feliçment i fidelment casats durant 50 anys. Al final, José deia: «El nostre amor creixia cada dia». Van tenir sis fills: Dorotea, Ana María, Isabel, María Luisa, Carmen i Jesuina. La gran preocupació de Dorotea era viure primordialment per a Déu. Va desenvolupar la seva pietat: missa diària, comunió i rosari. Però el més extraordinari de tot era la seva caritat envers els altres, especialment envers els pobres.

L’almoinaire de Déu

El seu amor pels pobres ocupava el primer lloc en la seva escala de valors: «Els pobres seran la meva primera preocupació». Era anomenada «l’almoinaire de Déu». Va acompanyar el seu marit en els seus nombrosos viatges i fou rebuda pel papa Lleó XIII, que la va tractar amb gran deferència. Unes 30 fundacions van ser fruit de la seva caritat i de la del seu espòs: jardins d’infància, escoles, hospitals, tallers… Algú va calcular que el que ella va aconseguir és més del que han aconseguit alguns estats.

Escriu a Don Bosco per fundar una obra per a joves treballadors

El 20 de setembre de 1882, quan ja feia diversos mesos que era vídua, va escriure a Don Bosco: «Voldria fundar una obra per a joves treballadors i orfes als suburbis de Barcelona». Don Bosco ho va acceptar i Dorotea es va convertir així en Cooperadora Salesiana.

“La nostra mare de Barcelona”

El treball va començar a Sarrià el 1884. També va col·laborar amb Don Rinaldi, provincial a Espanya, per instal·lar altres obres salesianes; el futur Rector Major ha dit d’ella: «Moltes vegades la vaig sentir dir que exercia el servei més humil pels malalts». Els mesos d’abril i maig de 1886, Don Bosco es va trobar amb la santa benefactora, sempre disposada a ajudar-lo. Quan Don Bosco va morir, Doña Dorotea va iniciar tres noves obres, entre les quals el Col·legi de Santa Dorotea a Sarrià, encomanat a les Filles de Maria Auxiliadora, per al qual va donar els diners que guardava per a la seva vellesa.

Don Bosco l’anomenava «la nostra mare de Barcelona». Dorotea, igual que la mare Margarida abans que ella, va morir pobra el 3 d’abril de 1891. És enterrada a Barcelona, a Sarrià.

El procés es va iniciar el 4 d’abril de 1927. Fou declarada Venerable el 9 de juny de 1983.