Història

La profecia de Don Bosco

La idea de construir un temple a la part alta de la muntanya del Tibidabo va sorgir a finals del segle XIX davant els rumors sobre la construcció d’un temple protestant i un hotel-casino, davant la qual cosa una «Junta de Cavallers Catòlics» va adquirir la propietat del terreny, que va cedir en 1886 al sacerdot italià Joan Bosco (canonitzat el 1934).Don Bosco estava llavors de visita a Barcelona convidat per Dorotea de Chopitea, gran mecenes i promotora del projecte. Va sorgir llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, una advocació de moda per aquell temps gràcies a l’impuls del papa Lleó XIII, seguint la línia del temple construït a Roma pel propi Bosco (Sacro Cuore di Gesù), així com del famós Sacré-Cœur de París i altres esglésies homònimes franceses, com les de Lió i Marsella.

El 1886 es va construir una ermita neogòtica, inaugurada el 3 de juliol, promoguda pels salesians, la congregació fundada per Bosco. Dos anys més tard, amb motiu de la visita de la reina Maria Cristina a la muntanya en el si dels actes de celebració de l’Exposició Universal, es va urbanitzar la carretera de Vallvidrera i es va construir al costat de l’ermita un pavelló d’inspiració mudèjar , que servia de mirador, posteriorment enderrocat.

El projecte de construcció del temple va patir un important retard hagut de sobretot a l’aparició d’un nou projecte per construir un observatori astronòmic al cim del Tibidabo, que finalment es va fer en un turó pròxima (Observatori Fabra).

Finalment, el 28 de desembre de 1902 es va col·locar la primera pedra en un acte presidit pel bisbe de Barcelona, ​​Salvador Casañas i Pagès, qui en el seu discurs va demanar una almoina per al «nou Montmartre de Barcelona» -en al·lusió a la famosa turó parisenca on s’ubica el Sacré-Cœur-. Les obres es van perllongar fins a 1961 i van ser finalitzades per Josep Maria Sagnier, fill de l’artífex del projecte, Enric Sagnier.

Enric Sagnier va ser un autor prolífic, possiblement l’arquitecte amb major nombre de construccions a la Ciutat Comtal, prop de 300 edificis documentats. D’estil eclèctic, amb una certa tendència classicista, va estar proper al modernisme de moda a l’època a la capital catalana, però interpretant-lo d’una manera sòbria i funcional. La seva principal font d’inspiració va ser l’arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica.

En el XXII Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Madrid el 1911 el Sagrat Cor del Tibidabo va ser nomenat Temple Nacional Expiatori d’Espanya.

El 29 d’octubre de 1961 el temple va rebre el títol de basílica menor, otorgat pel papa Joan XXIII.

    CRONOLOGIA

1886

 

Construcció de la ermita.

 

1902 - 1911

 

Contrucció de la cripta

 

1961

 

Fi de la construcció del Temple i dedicació com a Basílica Menor per el papa Joan XXIII

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin Más información

ACEPTAR
Aviso de cookies